Resultats de la cerca

El fil de l’argumentació no era dut pel mestre, sinó per algun dels presents Acabada la disputa, el mestre recollia ordenadament els arguments i els discutia de nou

També rep el nom d' ensalada o fricassé en el camp vocal

Vida Format al Conservatori Nacional de Santiago de Chile, estudià violí, oboè i composició, i fou deixeble, en aquesta disciplina, de Gustavo Becerra-Schmidt Posteriorment anà a Buenos Aires, on feu estudis de postgrau de composició i de música electroacústica al Centro Latinoamericano de Altos Estudios Musicales CLAEM gràcies a una beca del centre Fou en aquest mateix centre on entrà en contacte amb alguns dels més destacats membres de l’avantguarda musical, com I Xenakis, J Cage, L Nono i també AE Ginastera, Kropfl i G Gandini S’interessà per la composició musical amb mitjans electrònics i…

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre quaestio i…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…

És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…

Situació i presentació S’estén des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola Serralada Litoral És delimitat pels termes del Papiol NW, Sant Cugat del Vallès al N-NE, ja del Vallès Occidental, l’enclavament barceloní de Santa Creu d’Olorda E, Sant Feliu de Llobregat SE, Sant Vicenç dels Horts SW i Pallejà W El 1937 el municipi canvià el nom pel de Molins de Llobregat S’hi distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya El pla ocupa el 12% de l’extensió del terme, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se…