Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
quadrilla
Música
Nom donat al segle XVII al grup de 4, 8 o 12 dansaires que participaven en una entrée
.
quadrilla
Música
Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues.
Aparegué a Europa cap a la fi del s XVIII i comprenia cinc figures i un galop final Les seves modalitats principals són les quadrilles nord-americanes i les dels llancers Offenbach n'inclogué sovint en les seves operetes
quadrilla
Història
Grup armat de la Santa Hermandad creat pels Reis Catòlics (1476), malgrat l’oposició de l’aristocràcia, per a controlar el bandolerisme i la noblesa.
quadrilla
Colla de lladres dirigida per un cap.
Coixard
Història
Família de bandolers que actuà al Principat de Catalunya, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616, formada pels germans Josep Coixard
i Francesc Coixard
i pel fill del primer, Lluís Coixard
.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió…
cotilló
Dansa i ball
Dansa que hom executava generalment a la fi d’un ball de societat, amb acompanyament de valsos i masurques.
Originàriament era una varietat de la quadrilla després esdevingué una dansa amb figures
Minyó de Montellà
Història
Bandoler.
El 1587, a Sidamon Segrià, s’apoderà, amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que Felip II feia dur a Gènova per Catalunya Més tard intentà un cop semblant a Almacelles Segrià Morí en la defensa del castell d’Arsèguel
Francesc Margarit i del Pont
Història
Bandoler.
Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro