Resultats de la cerca

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…

El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista però…

El 1960 s’establí a París i collaborà a la revista Tel-Quel Autor d’estil barroc, publicà assaig Escrito sobre un cuerpo , 1968 Barroco , 1974, novella Gestos , 1963 Cobra , 1972 Maitreya , 1980 Colibrí , 1984, poesia Big-Bang , 1974 Un testigo fugaz y disfrazado , 1986 i narracions Cocuyo , 1990 Epitafios, imitación, aforismos , 1994

Llicenciat en filosofia Adscrit al grup Tel Quel fins el 1967 i cofundador del collectiu i revista “Change” 1968 Es donà a conèixer com a poeta i publicà Fleuve renversé 1959, Couleurs pliées 1965, Verres 1978, Syeeda 1980, Le livre de lioube 1992 i Guerre trouvée 1997 En el camp de la narrativa ofereix una prosa oberta, de plans i seqüències, que admet diverses interpretacions i que exigeix la collaboració del lector Entre les rues 1958, La cassure 1961, L’écluse 1964, Les troyens 1970, Inferno 1975, etc Ha escrit, també, assaig Lé récit unique 1967, La théorie du récit 1972,…

Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou…