Resultats de la cerca

Les seves fotografies més importants reflecteixen la vida del París de després de la Segona Guerra Mundial mitjançant imatges quotidianes i, sovint, espontànies Treballà per a Vogue , Life i altres revistes féu nombroses exposicions i publicà llibres recopilatoris

El seu Canzoniere 1945 canta les coses comunes, quotidianes, les quals intenta de transformar poèticament Successivament, publicà Mediterranee 1947, Uccelli Quasi un racconto 1951 i algunes proses líriques Scorciatoie e raccontini 1946, Ricordi-racconti 1956 i Storia e cronistoria del Canzoniere 1948, crítica de la pròpia obra

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

Engloba la zona suburbana de relacions generals directes migracions quotidianes de mà d’obra i d’empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc, l’extensió regional de relacions comercials dominants zona d’activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc, l’àrea de relacions comercials particulars d’alguns centres i també l’extensió regional de la influència intellectual reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d’hospitals i clíniques, etc

Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes Collabora regularment en diaris Tele-exprés , Diari de Barcelona , revistes Serra d’Or , Oriflama , El Jueves , etc i en diverses editorials Entre els nombrosos llibres que ha illustrat —la major part dels quals són també escrits per ell— cal destacar L’últim pirata , Una roda curiosa , Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt

Des del començament dels anys seixanta treballa amb gran varietat de mitjans d’expressió, com el vídeo, la performance , el dibuix o l’escultura Ja en els seus primers treballs utilitza el cos com a punt de partida, en les funcions més quotidianes i bàsiques, com seure, escoltar A partir de l’equivalència entre les coses i els mots que les designen, fa fotografies i quadres paròdics Des dels anys setanta investiga la relació amb l’espai, la confrontació entre l’espectador i l’entorn, tot fent arquitectures ambigües, i des del final dels anys vuitanta treballa en carrusels d’…

Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi S'acostà esporàdicament al cubisme Autoretrats , 1920 Barcelona, coll de l’artista Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes Guitarrista , Barcelona, coll J Mullor Home llegint etc Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne La seva fugida conscient i…

Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així doncs, l’…