Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
rèquiem
Cristianisme
Pregària llatina, que comença amb la frase Requiem aeternam dona eis, Domine (‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’).
Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts
rèquiem
Cristianisme
Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l’introit Requiem aeternam, i que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts (2 de novembre).
Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc
Stefan Andres
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Al final de la Segona Guerra Mundial assolí una gran anomenada amb la narració curta sobre la Guerra Civil Espanyola Wir sind Utopia ‘Som una utopia’, 1943, que escenificà amb el nom de Gottes Utopia ‘La utopia de Déu’, 1950 Posteriorment se situà entre els novellistes catòlics del seu país, sobretot amb la trilogia Die Sintflut ‘El diluvi’, 1949-59 És autor de peces teatrals — Tanz durchs Labyrinth ‘Dansa a través del laberint’, 1948— i de llibres de poesia — Requiem für ein Kind ‘Rèquiem per a un infant’, 1948
Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Literatura
Escriptor austríac.
De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn es soweit…
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor.
Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona Escriví música d’església una missa de glòria a gran orquestra i una de rèquiem
Ramon Vilanova i Barrera
Música
Compositor.
Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que assolí una…
Ramon Gil
Música
Músic.
Es formà a Montserrat Fou director de l’ensenyament del Liceu Liricodramàtic a partir del 1854, i més tard fou organista de la catedral de Barcelona Entre les seves composicions destaca una Missa de Requiem 1854
Josef Leopold Eybler
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Albrechtsberger, fou amic de Haydn i de Mozart Deixà misses Requiem , 1802, oratoris i l’òpera Der Zauberschwert ‘L’espasa màgica’, 1802 Succeí Salieri com a primer kapellmeister de la cort de Viena 1824-33
Antoni Torrandell
Música
Pianista i compositor.
Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel
Antoni Mercadal i Pons
Música
Compositor.
Deixeble de Benet Andreu i de Bartomeu Briones Estrenà una Missa de Rèquiem per a gran orquestra 1867 i l’òpera en tres actes Romeo e Giulietta 1873, representada en el Teatre Principal de Maó diverses temporades amb gran èxit
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina