Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
rafe
Biologia
Solc que es forma a la superfície dorsal de la nèurula dels embrions i dels animals epineures, en el qual s’allotjarà el cordó nerviós dorsal.
rafe
Botànica
Fissura longitudinal que presenten les valves de certes diatomees.
rafe
Botànica
Ressalt que presenten marginalment des de l’hil a la calaza molts primordis seminals anàtrops i les llavors consegüents, i que resulta de la concrescència del funicle amb el primordi seminal.
nucli de la rafe
Biologia
Estructura neuronal, situada al nivell subcortical del cervell, responsable del control de la serotonina.
Intervé en diverses funcions, principalment en la regulació de l’estat de vigília i son i de l’estat d’alerta, i en els mecanismes de control del dolor Els nuclis de la rafe són afectats per les substàncies psicotròpiques
arrafidi | arrafídia
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
cresta
Anatomia vegetal
Aril de petites dimensions format sobre el rafe, que presenten les llavors de moltes papaveràcies.
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
pseudorafe
Botànica
Zona clara i llisa, situada entre dos rengles de costes, que presenten algunes diatomees desproveïdes de rafe.