Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
La Víspera
Periodisme
Periòdic mensual, editat clandestinament a Barcelona, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.
Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics N'aparegueren vuit números març-novembre de 1951, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier
Felip Cortiella i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta, narrador i tipògraf.
D’extracció obrera, milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català Treballà a l’editorial L’Avenç fundà la Companyia Lliure de Declamació, dissolta el 1895, i poc temps després creà l’Agrupació Avenir, des d’on féu conèixer Ibsen, Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau, etc, que traduí Autor dels drames Els artistes de la vida 1898, Els mals pastors 1901, Dolora 1903 i El morenet 1904 El 1933 publicà La vida gloriosa , recull de diversos escrits redactats entre el 1918 i el 1927, entre els quals la comèdia La brava joventut i el poema dramàtic Flametes del gran amor Publicà…
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del…
Maurice de Vlaminck
Pintura
Pintor francès.
Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les forces naturals Després d’…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
plec de descàrrec
Dret
Enumeració raonada i correlativa dels extrems que s’oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.
crític | crítica
Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.
prejudici
Psicologia
Sociologia
Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d’antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.
Comissió de la Dignitat

Cartell de la Comissió de la Dignitat reclamant els Papers de Salamanca
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…