Resultats de la cerca

Fou director musical de la Universitat d’Uppsala Músic afí al descriptivisme paisatgístic de l’escola romàntica escandinava Grieg, Sibelius, compongué cinc simfonies, rapsòdies, cantates i música de cambra

Estudià amb el seu pare i al conservatori de Leipzig 1864-67, on compongué dues de les obres més importants l' Octuor 1866 i la Simfonia en re major 1867 Fou director de la Societat de música a Oslo 1872-77 1880-83 i de l’orquestra del Teatre Reial de Copenhaguen 1883-1908 Malgrat que la seva obra fou escassa, forma part del repertori clàssic noruec Carnaval a París 1872, Quatre rapsòdies noruegues 1872-77, Concert per a violí 1869, etc

Estudià a Viena 1888-94 i a París 1895-99 amb André Gédalge, Massenet i Fauré Esdevingut violinista de fama, féu amistat i collaborà sovint amb Pau Casals, Alfred Cortot, Jacques Thibaud, E Ysaye, etc Hom el considera el creador de l’escola romanesa i el seu compositor més universal Les seves dues Rapsòdies romaneses 1901 i 1902 han estat molt difoses, però escriví també tres simfonies, una simfonia concertant per a violoncel i orquestra 1901, un concert per a violí 1921, el poema simfònic Vox maris 1950, música de cambra i l’òpera OEdipe 1936 Fou professor de Yehudi Menuhin, de…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d…

Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a Arxiu de…

Infant prodigi, debutà a nou anys d’edat Estudià a Viena amb K Czerny i A Salieri, i a París amb F Paer i A Reicha La vida musical i l’ambient intellectual de París l’influïren pregonament La seva carrera de pianista internacional, amb la qual aconseguí grans èxits, s’inicià el 1827 El 1845 feu tandes de concerts a València i a Barcelona, on celebrà tres concerts per a la Societat Filharmònica i Literària, fundada l’any anterior Hi interpretà majoritàriament fantasies sobre temes d’òperes italianes i improvisacions seves sobre temes oferts pel públic Els seus viatges, que el portaren fins a…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…