Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
ratificació
Dret internacional
Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.
Amb el bescanvi mutu dels instruments de ratificació , el tractat firmat constitueix una part integrant de l’ordenament jurídic d’un estat, que obliga el seu govern
ratificació
Dret civil
Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.
Constitució Europea
Dret
Tractat constitutiu de la Unió Europea també anomenat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa signat a Roma el 29 d’octubre de 2004 però finalment no adoptat.
Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors…
conveni internacional
Dret internacional
Pacte entre estats dins l’àmbit de la comunitat jurídica internacional.
Constitueix font d’obligacions internacionals i produeix, des del moment de la seva ratificació pels governs respectius, efectes jurídics
ad referendum
Dret internacional
Locució que significa ‘condicionat a una consulta’.
Utilitzada especialment en els convenis diplomàtics per a indicar que un conveni és acceptat en principi, però que queda condicionat a la ulterior ratificació del govern representat pel funcionari acceptant
Ponç
Cristianisme
Abat de Cuixà (956-962).
El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred I de Cerdanya
Guillem de Bas
Història
Cavaller de l’orde de la Mercè, del qual fou membre fundador.
Intervingué en les fundacions de Girona i de Perpinyà En morir el fundador, Pere Nolasc, el succeí en el càrrec de gran mestre 1267 i obtingué del rei Jaume I la ratificació definitiva dels béns de l’orde
Pasqual I
Cristianisme
Papa (817-824).
Rebé de Lluís I el Piadós la ratificació de la possessió dels Estats Pontificis privilegium ludovicianum coronà Lotari I emperador 823 Intervingué en la lluita contra la iconoclàstia d’Orient La seva festa se celebra el 14 de maig
la Querimònia
la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…