Resultats de la cerca

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat

Produeix unes imatges de qualitat discreta, però té l’avantatge que pot ésser revelat en recintes illuminats amb llum vermella

Hom sol fer-ne ús per a absorbir els modes propis dels recintes acústics transferint una part de l’energia acústica del recinte a la cavitat

Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral prop d’un centenar i inscripcions rupestres d’època romana

L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla

Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans

S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de…

Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912