Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Diari de Tarragona
Periodisme
Diari fundat el 17 de gener de 1939 amb el nom de Diario Español.
Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual, Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l'Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…
Maria Bohigas i Sales
Literatura catalana
Editora i traductora.
Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor a l’Editorial Planeta i a la seva àvia i…
heavy-metal
Música
Subgènere del rock-and-roll nascut els anys setanta.
Influït per la psiquedèlia i el blues , es caracteritza per la simplicitat dels temes, els sons a gran volum, el ritme obsessiu marcat pel baix i la bateria i els solos de guitarra s’originà als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, i els grups britànics Deep Purple i Led Zeppelin en són considerats els pioners Acompanyat d’una estètica truculenta i amb pretensions de grandiositat, el seu públic és format principalment per adolescents Entre els grups principals cal destacar AC/DC, Iron Maiden, Judas Priest, Guns N’Roses i Metallica A mitjan dècada de 1990, i gràcies a l’…
Obrint Pas

Obrint Pas
© Obrint Pas / Llibert Peiró
Música
Grup musical.
Nasqué el 1993 a l’Institut Benlliure de la ciutat de València, i aviat es consolidà com un grup de referència en tot l’àmbit dels Països Catalans La seva música fusiona reggae , ska i música tradicional valenciana Obrint Pas integra en la seva música la tradició, la cultura popular, els ritmes més subversius i un clar compromís social Amb la dolçaina com a element característic, la banda s’ha obert camí arreu dels Països Catalans, del País Basc i d’Europa Ha enregistrat tres maquetes, Obrint Pas 1994, La nostra hora 1994 i Recuperant el somni 1995, i diversos discs, La revolta de l’ànima…
Benilloba

Municipi
Municipi del Comtat, a la conca del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme.
El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per…
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
© Fototeca.cat
Història
Tercer duc d’Alba, dit el gran duc d’Alba.
General i polític castellà al servei de Carles V, defensà Catalunya i Navarra contra els francesos 1542, aconseguí la victòria de Mühlberg contra l’elector de Saxònia 1547 i trencà la lliga d’Esmalkalda Virrei de Nàpols 1556-57, defensà la ciutat durant la guerra de Felip II contra el papa 1557 Nomenat governador dels Països Baixos 1567, hi dugué a terme una repressió molt rigorosa contra els protestants i hi constituí el Consell dels Avalots, conegut popularment amb el nom de Tribunal de la Sang L’any 1568 aturà l’avançada de Lluís de Nassau a Gueming i féu retrocedir Guillem d’Orange del…
aspirador
Física
Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.
Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la turbina,…
Agost

Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en una foia envoltada per la penya del Silt, el Maigmó, la serra del Ventós, la serra del Castellar i la serra dels Talls i drenada, entre altres, per les rambles de la Sarganella i de Pepior, les quals aflueixen conjuntament, per la dreta, a la rambla de les Ovelles.
Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i…
Torís
La plaça de la Constitució, a Torís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, al límit amb la Foia de Bunyol i amb l’Horta de l’Oest.
El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol El relleu és lleugerament ondulat es destaca la serra del Castellet 342 m alt Hom conrea la major part del territori el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya 2 400 ha, que és la base econòmica de la població el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola, i la resta és dedicada a oliveres i garrofers El regadiu 425 ha aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers 250 ha, hortalisses cebes, tabac i blat de moro Els darrers anys s’han installat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina