Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
referència
Informe que, tocant a la probitat, solvència, etc, d’una persona, dóna algú a una tercera persona.
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’…
muntatge
Electrònica i informàtica
Procés que resol les referències creuades entre diversos codis en llenguatge de baix nivell i crea a partir d’ells un sol codi executable.
El procés de resolució de les referències creuades també es coneix amb el nom d’edició d’enllaços L’enllaçat o muntatge estàtic empaqueta els diversos codis en un sol codi executable, i cal realitzar-lo només abans de la primera execució Per contra, l’enllaçat o muntatge dinàmic és realitzat, de forma automàtica, en cada nova execució Això permet, d’una banda, que cada vegada que hom executi un programa aquest utilitzi les darreres versions realitzades dels seus components, i de l’altra, que en cada execució utilitzi les eines específiques de l’entorn
Argantoni
Història
Rei de Tartessos conegut només per les referències d’autors grecs.
Fou filohellènic i acollí bé els foceus que anaven a fer comerç a Tartessos, i fins hom diu que collaborà econòmicament a la construcció de les noves muralles de Focea El seu regnat correspon a la millor època de Tartessos
document secundari
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Font de dades que notifica les referències del document primari: catàleg, bibliografia, etc.
intertextualitat
Lingüística i sociolingüística
Relació establerta entre texts a partir de citacions o de referències, directes o indirectes.
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos senyals, pot…
James Coleman
Art
Artista irlandès.
La seva trajectòria artística aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació l’elaboració de la imatge i de la identitat i els seus condicionants sociològics i històrics Després d’uns quants anys inicials de formació a Itàlia, desenvolupa el seu treball en diferents vessants, tals com projeccions d’imatges, pellícules, vídeos, performances i teatre Combina elements de la vida quotidiana amb d’altres de ficció, amb referències a la literatura, el teatre i la cultura popular irlandesa, i també amb referències indirectes a la pintura…
radimitxi | radimítxia
Etnologia
Individu d’un poble eslau oriental, que residia entre el Dnièper i el Desna, dedicat a la pastura, a la caça i a l’apicultura.
Annexat a l’estat de Kíev segle IX, hom en troba referències fins el 1169
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina