Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
súplica
Diplomàtica i altres branques
Dret
Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
Pere Ferrís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves…
robertí | robertina
Història
Membre de la descendència agnada de Robert (fill de Lambert —germà o potser fill d’un Robert— referendari del rei Dagobert I), majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).
El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva família a la…