Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Jack Slack Broughton
Boxa
Esportista anglès.
Fou practicant i promotor de la boxa En redactà el primer reglament London Prize Ring Rules entre el 1734 i el 1740 i el féu públic el 1742 Fou introductor dels guants protectors mufflers Els seus ensenyaments bastiren els fonaments tècnics i reglamentaris de la pràctica pugilística moderna
contrasenya
Militar
Part final dels tocs de corneta o trompeta reglamentaris, especial de cada regiment.
comissari | comissària
Esport
En certes competicions esportives, auxiliar de l’àrbitre encarregat de la fiscalització dels aspectes reglamentaris.
golf
Camp de golf
© C.I.C-Moià
Golf
Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats, distribuïts sistemàticament tot al llarg d’un recorregut accidentat, una pilota de cautxú, de 4 cm de diàmetre i 46,92 g de pes, mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons especials, anomenats clubs
.
El partit pot ésser disputat individualment o per parelles El recorregut, en el qual hi ha collocats una sèrie d’obstacles naturals o artificials arbusts, rierol, zona sorrosa, etc, sol fer de 3 a 6 hm i té 18 forats o més o solament 9, situats en el green i de 10,8 cm cadascun Guanya la competició el jugador que aconsegueix de fer el recorregut amb menys cops o bé aquell que s’ha anotat més forats en aquest cas, cada forat és atorgat al jugador que aconsegueix d’introduir-hi la pilota en el menor nombre de cops Cada jugador té assignat un vailet, anomenat caddie , el qual li tragina els…
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
basquetbol

Mides del terreny de joc, el tauler, la cistella i la pilota
© Fototeca.cat
Esport
Basquetbol
Esport practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que cerquen fer el màxim de punts possibles introduint una pilota amb les mans dins una cistella defensada per l’equip contrari.
Reglament i competicions El bàsquet és un esport concebut per a ser jugat en pista coberta i es caracteritza per tenir moltes regles, que són revisades sovint amb l’objectiu de donar al joc dinamisme i velocitat, i fer-lo atractiu per a l’espectador Les competicions internacionals es regeixen pel reglament internacional, que fixa la Federació Internacional de Bàsquet FIBA Aquest reglament és utilitzat també a Europa i difereix lleugerament de les normes del bàsquet nord-americà, la lliga professional NBA del qual té un nivell esportiu, i també econòmic, molt superior al de la resta del món…
,
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…