Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
barbàrie
Antropologia social
Història
Estat del qui és bàrbar, que presenta inferioritat o manca de civilització.
El concepte de barbàrie o el seu afí poble bàrbar fou introduït per Lewis HMorgan en el seu famós estudi Ancient Society 1877 Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates ‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884, i millorat, encara ha trobat seguidors a…
tenda

Tenda de campanya
Etnografia
Esport
Excursionisme
Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra.
De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes La tenda cònica tipi és pròpia de les regions subpolars Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila collocades sobre uns pals de fusta i un travesser s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples de llana…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves…
Gràcia
La plaça de Rius i Taulet amb la famosa campana de Gràcia (1862-64), a primer terme, obra de Joan Antoni i Rovira
© Fototeca.cat
Barri
Barri ( graciencs
) de la ciutat de Barcelona i antiga vila, al nord-oest del nucli antic de la ciutat, al centre de l’hort i vinyet de Barcelona, entre els antics termes de Barcelona, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Martí de Provençals.
El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…
Vallromanes

Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al sud de la comarca del Vallès Oriental, al límit amb la del Maresme.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…
Àngel Guimerà i Jorge
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,