Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
remeier | remeiera
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
herba dels gats
Herba dels gats
David J. Stang (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alçada, tomentosa, de fulles menudes ovades i de flors axil·lars de color de rosa.
Es fa en vessants i pedregars eixuts de les Illes Balears És una herba remeiera excellent i policresta
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota
sajolida de bosc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 40 cm d’alçària, de tiges subllenyoses puberulentes, de fulles coriàcies, lineals o estretament lanceolades, ciliades als marges, i de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en verticil·lastres.
Creix en roquissars i costers àrids, a l’Europa meridional Com a herba remeiera, és estimulant, tònica i aperitiva També és emprada per a adobar olives
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment