Resultats de la cerca

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…

Redactor del setmanari El Eco de Badalona , fou regidor de la seva ciutat És autor de peces teatrals breus de caràcter còmic Los intransigentes 1877, La bandera dels tres tombs 1882, Un bateig fracassat 1881 i Les pescadores de Badalona 1889

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes infantils

S'inicià en el teatre a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, abans d’acabar els estudis d’interpretació debutà professionalment amb Romeo i Julieta de WShakespeare 1983 Participà en La ronda d’ASchnitzler 1986, Espectres d’HIbsen 1988, Dancing 1989 i Rock'N'Roll de TStoppard 2008, entre d’altres Tot i així, la seva carrera interpretativa es vincula estretament amb la de tres directors d’escena amb els quals ha treballat repetidament Mario Gas —amb La senyoreta Florentina i el seu amor Homer , de MRodoreda…

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues També a la Itàlia antiga…

Fou conseller, procurador i camarlenc 1389-1404 de la reina vídua Violant Estigué també al servei del rei Martí Durant l’interregne figurà en totes les comissions del parlament d’Aragó per a resoldre la successió Partidari de Ferran d’Antequera de qui, segons els partidaris de Lluís d’Anjou, estigué a sou, fou compromissari a Casp El rei Ferran el recompensà amb diners i amb el castell i el lloc d’Arcaine i la vila de Pertusa El 1413 participà en el setge de Balaguer El 1414 li fou encarregada la pacificació d’Aragó i la reforma municipal de Saragossa També fou conseller del rei Alfons, que…

Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí