Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
virustàtic | virustàtica
banda cromosòmica
Biologia
Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i de detectar possibles anomalies estructurals.
Les bandes cromosòmiques contenen aproximadament el 95 % de l’ADN cromosòmic, i representen segurament unitats genètiques de funció i de replicació
ADN-polimerasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la duplicació o síntesi de l’àcid desoxiribonucleic a partir de desoxiribonucleòsids trifosfats com a precursors i que fa servir com a motlle l’ADN (ADN-polimerasa-ADN dependent) o l’ARN (ADN-polimerasa-ARN dependent).
És imprescindible la presència d’ions Mg + + L’ADN polimerasa catalitza també la reacció de síntesi de reparació o replicació reparadora, en la qual es restaura una molècula d’ADN que era escindida
topoisomerasa
Biologia
Enzim que canvia la forma topològica de l’ADN, evitant o provocant superenrotllaments de la doble hèlix.
Hi ha topoisomerases específiques per provocar enrotllaments i d’altres per reduir-ne el nombre Durant la replicació de l’ADN, aquests enzims faciliten el desenrotllament de l’estructura de doble hèlix de l’ADN
fagsmidi
Biologia
Vector híbrid amb característiques de plasmidi i de fag emprat en enginyeria genètica i preparat mitjançant un procediment experimental.
Els fagsmidis poden autoreplicar-se com un plasmidi o com un fag, a elecció de l’investigador, ja que contenen un fragment d’ADN plasmídic i un altre de fàgic, implicats en els respectius processos de replicació
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió, uns enzims…
virino
Biologia
Partícula infecciosa hipotètica, l’existència de la qual no ha estat demostrada.
Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió