Resultats de la cerca

James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…

Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases

Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro

Les bandes cromosòmiques contenen aproximadament el 95 % de l’ADN cromosòmic, i representen segurament unitats genètiques de funció i de replicació

És imprescindible la presència d’ions Mg + + L’ADN polimerasa catalitza també la reacció de síntesi de reparació o replicació reparadora, en la qual es restaura una molècula d’ADN que era escindida

Hi ha topoisomerases específiques per provocar enrotllaments i d’altres per reduir-ne el nombre Durant la replicació de l’ADN, aquests enzims faciliten el desenrotllament de l’estructura de doble hèlix de l’ADN

Els fagsmidis poden autoreplicar-se com un plasmidi o com un fag, a elecció de l’investigador, ja que contenen un fragment d’ADN plasmídic i un altre de fàgic, implicats en els respectius processos de replicació

L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió, uns enzims…

Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió