Resultats de la cerca

Fou enviat a Amèrica com a jutge investigador i substituí Colom com a governador de les Índies 1499 Reprovat el seu comportament envers Colom, fou cridat a la cort 1502 i de retorn morí en un naufragi

Llicenciat en Dret, Història i Criminologia per la Universidad Complutense de Madrid 1973, es doctorà el 2017 a la Universidad Autónoma de Madrid El 1975 ingressà a la carrera judicial i, el 1978, a la fiscal Després d’exercir d’advocat a RENFE 1978-84, fou jutge en diverses destinacions, entre d’altres, València, jutge degà dels jutjats de districte de Madrid 1987-89 i president de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Madrid 1988-2002 Portaveu els anys noranta de la conservadora Unión Judicial Independiente, el 2002 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem i, a proposta del Govern…

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid 1983, ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat 1985 i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat 1988-92, director de Relacions Laborals d’AENA 1992-96, director general de la Funció Pública 1996-99 i director general de Personal del Ministeri d’Educació 1999-2000 També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid 2004-05, secretari general i del consell d’administració de la multinacional del…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials, ha estat catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Cantàbria i assessor de diverses empreses i patronals, com la CEOE Militant del Partido Popular , José María Aznar el nomenà el 1996 secretari d’estat d’Economia, des d’on tingué un paper decisiu per a l’entrada d’Espanya a la moneda única tres anys més tard Després de les eleccions generals del 2000 fou designat ministre d’Hisenda, càrrec que ocupà fins a la derrota electoral del PP en els comicis generals del 2004 Membre de l’executiva, és un dels principals dissenyadors dels…

Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…