Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
rerepaís
Geografia
Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d’un port.
rerepaís
Geografia
Territori annex a una ciutat o a un centre comercial.
Engloba la zona suburbana de relacions generals directes migracions quotidianes de mà d’obra i d’empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc, l’extensió regional de relacions comercials dominants zona d’activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc, l’àrea de relacions comercials particulars d’alguns centres i també l’extensió regional de la influència intellectual reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d’hospitals i clíniques, etc
Coquimbo
Divisió administrativa
Regió de Xile.
La capital és La Serena 87 456 h 1982, centre comercial d’un rerepaís agrícola i miner
umland
Geografia
Política
Àrea entorn de la ciutat, influïda per ella en el sentit econòmic, cultural i polític.
Té, doncs, el sentit de rerepaís urbà, bé que abans fou emprat en el sentit general d’aquest mot
Boma
Ciutat
Ciutat de la República Democràtica del Congo, a la desembocadura del riu Congo.
Centre comercial i actiu port exportador del seu rerepaís cafè, cacau, bananes i nucli industrial sabó, fàrmacs Del 1884 al 1927 fou la capital del Congo Belga
Al-Àqaba
Ciutat
Ciutat del liwās de Ma‘ān, Jordània.
És l’únic port marítim del país al fons del golf d’Àqaba, per on hom exporta fosfats És també un port pesquer i centre comercial del rerepaís
Port Kélang
Ciutat
Ciutat de l’estat de Selangor, Malàisia, a l’estret de Malaca, entre els grans ports de Pinang i Singapur.
Constitueix el port de Kuala Lumpur, la capital del país, 37 km al NE, amb la qual enllaça per ferrocarril Situat a la desembocadura del Kelang, el rerepaís comprèn les riques àrees d’estany i de cautxú de Kuala Lumpur i Seremban Recents i noves installacions portuàries permeten la manipulació de contenidors i vaixells convencionals de gran tonatge
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Sant Miquel de les Salines
L’església de Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…