Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
ressonància
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la coincidència entre el període d’una oscil·lació lliure i el d’una de forçada; aquesta adquireix la màxima amplitud d’oscil·lació quan hi ha ressonància.
Són especialment importants la ressonància de tensió i la ressonància de corrent , corresponents a un circuit R, L, C sèrie i parallel, respectivament circuit ressonant
ressonància
Música
Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
Aquest fenomen és emprat per a amplificar la sonoritat dels instruments de corda, de tecla, etc amb la caixa de ressonància de fusta, o d’un altre material adequat
ressonància
Física
En una reacció nuclear, fenomen mitjançant el qual la secció eficaç passa per un màxim quan l’energia de la partícula incident és tal que el nucli compost es forma en un dels seus nivells virtuals.
ressonància
Química
Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria
.
Moltes vegades aquests dos termes són emprats com a sinònims
ressonància
Física
Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta (de l’ordre de 10- 2 3 s).
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’oscillador d’aquesta
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
ressonància
Fet d’ésser una cosa granment esmentada o divulgada.
ressonància magnètica nuclear
Ressonància magnètica nuclear amb tractament de color d’un crani amb una incisió
© Fototeca.cat
Química
Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química.
Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…