Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
matriu
Disseny i arts gràfiques
Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit, generalment en rodona en l’una i en cursiva, negreta, versaleta, etc, l’altra.
Reunides al componedor amb els consegüents espaiadors, formen la ratlla per a la fosa de la línia en la linotip
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
espinavessa
Botànica
Arbust caducifoli espinós, de la família de les ramnàcies, de 2 a 4 m d’alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l’una llarga i dreta i l’altra curta i corbada.
Les flors, pentàmeres, petites i de color groc, són reunides en ramells axillars Els fruits són carcèruls terminats en disc És comuna al Rosselló i l’Empordà
camarilla
Política
Grup de persones que, sense reconeixement oficial i ocultament, influeix sobre les decisions del monarca o de l’autoritat superior de l’estat.
El terme té l’origen en el conjunt de persones que, reunides davant la cambra reial de Ferran VII, influïren sobre la conducta política del rei durant els anys 1814-1820 i 1823-1833
Rukn al-Dīn Awḥadī
Literatura
Poeta persa.
És autor de nombroses poesies reunides en un dīwān de 10000 versos, d’una collecció de deu epístoles eròtiques i d’un llarg poema, Ǧām-i-Ǧam ‘La copa de Ǧamšīd’, que tracta de qüestions de mística i moral
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
Stamp Act
Història
Llei britànica (1765) que dictava un impost a les colònies americanes, obligant-les a utilitzar paper timbrat en els actes jurídics i comercials.
Les colònies no acceptaren un impost votat en un parlament on no tenien representació i, reunides en el congrés de Virgínia, declararen el boicot als productes britànics i aconseguiren l’abrogació de la llei Aquest conflicte és un dels orígens del moviment d’independència
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
Kitakyūshū
Ciutat
Ciutat del ken de Fukuoka, a l’illa de Kyūshū, Japó.
És una conurbació industrial de cinc ciutats, reunides administrativament el 1963 Moji, Kokura, Tobata, Yahata i Wakamatsu, que, situada al N de l’illa, prop d’una conca hullera, és un gran complex siderúrgic També hi és important la indústria química, la tèxtil, la de la porcellana i la del vidre
boc de Biterna
Folklore
Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans.
Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme