Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
formatge fos
Formatge fos a rodanxes
Alimentació
Formatge obtingut per fusió, amb l’ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.
Hom hi pot afegir també pernil, herbes, sobrassada, etc, per tal de donar-li sabors característics El procés inclou una trituració fina i la barreja dels components, seguida de la fusió en calent i el posterior empaquetament en porcions amb paper d’alumini termosoldable
rodanxa
Rodanxes de taronja
Corel - Helen Cohen
Cadascun dels trossos en forma de disc en què hom divideix un cos llarg més o menys rodó fent-hi talls transversals.
patates xips
Patates xips
Esmeralda B (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Rodanxes molt primes de patata, fregides, que hom ven en paquets i que es mengen fredes.
borrego
Pastisseria
Cadascuna de les rodanxes d’un pastís fet de farina i sucre i aromatitzat amb comí, i que hom torra un cop tallades.
crudités
Gastronomia
Plat d’origen francès constituït d’hortalisses crues, i de vegades fruites, que se serveixen ratllades, tallades a la juliana o a rodanxes, i acompanyades d’una salsa freda.
balotina
Gastronomia
Plat originari de la cuina francesa consistent en una peça de carn o de peix desossada, enrotllada i generalment farcida, que, un cop cuita, se sol servir tallada a rodanxes, freda o calenta.
mussaca
Mussaca
© Irabel8 / Dreamstime.com
Gastronomia
Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn.
És pròpia de la cuina àrab i molt difosa a Turquia i Grècia N'existeixen diferents variants
ossobuco
Gastronomia
Guisat de garró de vedella, típic de la cuina milanesa, tallat a rodanxes amb el moll de l’os inclòs, que hom prepara generalment amb una salsa a base de vi blanc i hom serveix sovint acompanyat d’arròs amb tomàquet.
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…