Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
romanista
Lingüística i sociolingüística
Persona versada en les llengües i les literatures romàniques.
aljamia
Nom que antigament donaven els moros a les llengües romàniques.
Atlas lingüístico de la península ibérica
Atles lingüístic de les tres llengües romàniques peninsulars: català, castellà i portuguès.
Dirigí l’obra Tomás Navarro Tomás Les enquestes del domini català foren fetes per Francesc de B Moll i Manuel Sanchis i Guarner, a partir del 1933 interrompudes per la guerra civil de 1936-39, foren acabades el 1952 Suprimeix les ciutats i dedica una atenció especial als pobles arraconats, immunitzats de l’anivellació lingüística hi figuren 95 localitats catalanes Només n'ha estat publicat un volum Fonética Madrid, 1962
aljamia
Nom aplicat als escrits en llengües romàniques i en caràcters hebreus o àrabs.
Heinrich Morf
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909
Viggo Brøndal
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Estudià a Copenhaguen, on fou professor de llengües romàniques des del 1918 De primer escriví sobre substrat i manlleu en les llengües romàniques i germàniques i sobre toponímia danesa A partir d' Ordklasserne ‘Classes de mots’, 1928, es consagrà a la teoria lingüística general, amb una tendència a l’abstracció i al formalisme, que a vegades el posa més a prop de la filosofia que de la lingüística estricta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina