Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
romanitzar
Llatinitzar, difondre (en un país) la civilització, les lleis, els costums, romans, especialment amb relació a l’expansió de l’antiga Roma.
romanitzar
Cristianisme
Imposar, l’Església romana, els seus usos, costums, llengua, ritu, etc (a d’altres esglésies no llatines).
romanitzar-se
Adoptar, els no romans o no llatins, els usos, costums, etc, dels romans.
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable
Barcoquebes
Història
Sobrenom donat pels seus partidaris a Simó, cap de la segona rebel·lió jueva contra Roma (132-135).
Aquesta fallida revolta, provocada pel decidit intent d’Adrià de romanitzar la Judea supressió de la circumcisió, edificació a Jerusalem d’un temple a Júpiter, etc, fou atiada per diversos rabins, entre els quals destacà ‘Aqibà ben Yosef Aquest sobrenom de Simó —personatge convertit per una gran part del poble en messies i que àdhuc arribà a encunyar moneda a Jerusalem— fou interpretat com a “fill de la mentida” pels seus contraris L’any 1960 en foren descobertes prop de la mar Morta diverses cartes autògrafes
Britània
Geografia històrica
Nom que els romans donaven a la Gran Bretanya.
Abans de la conquesta romana fou ocupada per pobles celtes Juli Cèsar començà les expedicions per a sotmetre-la 55 i 54 aC, però fins al regnat de Claudi no fou conquerida Amb el general de Domicià, Agrícola 70-85 dC, la biografia del qual, de gran importància per a la història de Britània, ha estat recollida per Tàcit, l’ocupació romana arribà a la seva màxima extensió Adrià edificà un mur de fortificació 122-124 des del golf de Solway fins a la desembocadura del Tyne, el qual mur fou destruït pels meatins i refet per Antoní Pius més al nord, i separa la Britània romana de la…
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…