Resultats de la cerca

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…

El mot, d’origen grec ‘rωμαῖος, designava a l’alta edat mitjana els pelegrins occidentals ‘de Roma’ que visitaven Terra Santa Més tard, indicà els pelegrins que visitaven Roma

Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella

Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies…

Ciutadà de Barcelona, és autor de la composició Romiatge de la casa santa de Jerusalem amb les perdonances d’aquella , inclosa al Jardinet d’Orats 1486

En una primera fase descriví amb lirisme i fantasia el món oriental dels seus viatges Vallfart och Vandringsar ‘Romiatge i vagareigs’, 1888 i Hans Alienus 1892 En una segona, conreà una prosa impressionista 1897-98 Nya Dikter ‘Nous poemes’, 1915 és el cim més alt del seu bellíssim lirisme El 1916 li fou concedit el premi Nobel de literatura

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent

És centrat per l’església parroquial de Sant Jaume segle XVIII, on fins el 1936 era molt venerada la imatge de la Mare de Déu Negra Passanant era lloc de romiatge de la contrada No resta pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079, que fou dels Cervera i dels Òdena i que passà el 1261 als hospitalers, que n'adquiriren la plena jurisdicció el 1380, dins el gran priorat de Catalunya des del 1406 fou de la comanda de Barcelona