Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
rovell
Fitopatologia
Micologia
Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals, els quals presenten cicles biològics complexos, sovint completats en hostes diferents.
El més conegut és el rovell del blat , causat per Pgraminis , espècie heteroica, el cicle de la qual té lloc en el blat o un altre cereal i en el coralet Les mesures contra el rovell del blat són preventives o indirectes, com l’ús de varietats resistents, l’aplicació d’adobs fosfòrics o potàssics i el rebuig de fems i adobs nitrogenats i la destrucció dels coralets pròxims
rovell
Química
Òxid fèrric hidratat (Fe₂O₃·nH₂O; n≥1), de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit mitjançant un procés electroquímic, el qual por ésser evitat aplicant al ferro un potencial apropiat.
rovell
Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.
rovell
Química
Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa.
rovell d’ou
Rovell (de color taronja) i clara d'ou
© Fototeca.cat
Massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils; gema.
rovell d’ou
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles palmatisectes amb els segments incisos, de flors grogues, solitàries, i de fruits en plurifol·licle.
Creix en prats, vora de torrents, etc, als Pirineus i a les regions humides d’Europa
El Rovell de l’Ou
Pintura
Taverna barcelonina del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme