Resultats de la cerca

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i luxós, i…

Graduat a l’escola de cinematografia de Göteborg, els seus primers llargmetratges Gitarrmongol ‘El mongoloide de la guitarra’, 2004 i De ofrivilliga ‘Els involuntaris’, 2008 li donaren una projecció notable, i amb el curt Händelse vid bank ‘Incident en un banc’, 2010 guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín al millor curt Després de Play 2011, premi de cinema del Consell Nòrdic, 2012 i Force Majeure 2014 El 2017 estrenà The Square , una sàtira surrealista sobre les societats desenvolupades i opulentes de l’Occident actual que guanyà la Palma d’Or de Canes, i el 2022  Triangle of Sadness ,…

Pertany al cercle de la Revolució Mexicana De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil 1937-39 i a Cuba 1939-43 i rector de la Universitat de Morelia 1944 Com a poeta Versos Viejos , 1930 no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal Apuntes de un lugareño 1932, Desbandada 1936, El pueblo inocente 1936 Mi caballo, mi perro y mi rifle 1936, que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez 1938 formen les seves obres millors Anticipación a la muerte 1939, on el corrent d’amargor es fa més palès, i Rosenda…

És famós per una antiga llegenda que parla d’una noia bellíssima, de cabells d’or, que, asseguda al cim, amb el seu cant encisava talment els navegants, que llurs barques anaven a rompre’s contra els esculls i eren engolides per les aigües Hom ha cregut també que el tresor dels nibelungs havia estat ocultat en aquesta roca, celebrada per poetes i músics Brentano, Heine, Eichendorff, Schumann, Silcher, etc

Doctorada en medicina i cirurgia a la Universitat de Cantàbria el 1985, és profesora de Psicofisiologia a la Universitat Ramon Llull, professora collaboradora a la Universitat Autònoma de Barcelona Participa també en el programa Health and Life Sciences Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra Coordina el projecte Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on dirigeix un equip de recerca sobre el cromosoma 21, la trisomia del qual provoca la síndrome de Down Ha presidit la International Behavior and Genetics Society 2005 i és també membre de la junta directiva…

Filla de Charlie Rivel i neboda de Rogelli Rivel , debutà als sis anys a París imitant la vedet nord-americana Josephine Baker, i el 1932 aconseguí un gran èxit a Viena com a ballarina i acròbata amb el número “El Danubi blau” Pallassa, amazona, funàmbula i ballarina, treballà amb la família fins el 1945, que es casà amb el mestre de doma danès Albert Schumann, el cognom del qual adoptà com a nom artístic, i s’integrà al circ del mateix nom Tancat el circ 1969, actuà per Europa com a parella del seu pare 1972-82 L’any 2007 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…

Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’arquitectura…