Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
banys d’en Titus
Balneari
Balneari del terme municipal d’Arenys de Mar (Maresme), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39°C L’establiment balneari actualment hotel fou bastit durant el primer quart del s XIX
saboritzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari capaç d’exaltar algun dels quatre sabors bàsics (amarg, dolç, salat i àcid).
Són anomenats oficialment modificadors o potenciadors del sabor Entre els més importants, destaquen l’etiol-maltol, els àcids glutàmic, inosínic i guanílic i llurs sals sòdiques i potàssiques
antimonat
Química
Qualsevol de les sals dels àcids antimònics, que en solució aquosa tenen la fórmula general M I
Sb(OH) 6
.
A l’estat sòlid hom admet l’existència de metaantimonats M I subO 3 L’anomenat piroantimonat sòdic NaSbOH 6 és una de les sals sòdiques menys solubles en aigua
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
carbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, higroscòpiques, solubles en l’aigua, que es fonen a 851°C.
Hom l’obté principalment mitjançant el procés Solvay Troba aplicació en la indústria del vidre, de la ceràmica i del paper, en el refinatge del petroli i en la preparació d’altres sals sòdiques Forma un decahidrat, conegut com a sal sosa o, simplement, sosa , emprat com a detergent
hidrogenosulfat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en l’aigua, amb la qual donen solucions fortament àcides.
Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant
Sant Tomàs de Balaguer
Llogaret
Llogaret del municipi de Fontpedrosa (Conflent) situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.
El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església , vora l’indret dels banys de Sant Tomàs , petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31° a 59°C
Senillers
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Caldes de Boí
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al s XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i de…
banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc