Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
aigües salvatges
Física
Aigües que, després d’una precipitació, s’escorren per la superfície terrestre sense curs determinat aigües continentals.
bestiari
Història
Als circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial
balsa
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 20 m d’alçada, de fulles palmades i flors blanques i piloses, que viu a les selves plujoses d’Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord del Perú.
Creix amb una gran rapidesa, de manera que els arbres poden ésser tallats en atènyer de 6 a 9 anys per tal de beneficiar-ne la fusta Bé que n'hi ha plantacions Costa Rica, la major part de la fusta procedeix d’arbres salvatges, i el 99% prové de l’Equador
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
duc
Duc
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d’un groc daurat, i el plomatge d’un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc
mite del bon salvatge
Literatura
Mitologia
Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.
Fonamentat en les notícies dels descobridors, el mite madurà en la literatura europea del segle XVI l’illuminisme se'n serví com a suport de la tesi d’una felicitat assolible per un retorn a la vida i a la religió naturals Les idees de progrés i civilització segle XVIII i els coneixements més seriosos de la vida i la natura dels salvatges comportaren la davallada del mite
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs