Resultats de la cerca

A Espanya fou creada el 1716 sota la denominació de secretaria d’estat encarregada dels afers estrangers el secretari d’estat esdevingué posteriorment ministre d’estat i ocupava un lloc preferent després del primer ministre La denominació de secretari d’estat es manté encara als EUA El ministeri d’afers estrangers a Espanya és organitzat mitjançant una sotssecretaria, dues secretaries d’estat per a la cooperació internacional i per a Iberoamèrica, i per a la Unió Europea, dues secretaries generals de política exterior i per a la Unió Europea, un servei de protocol, cancelleria i ordres i una…

És una qualitat que hom acostuma a exigir de les secretàries d’oficina

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la qual hi havia…

Oficial de milícies, s’uní als independentistes 1810 i ocupà les secretaries de governació, finances i guerra 1811 Féu gestions diplomàtiques a Europa 1814-20 i fou ministre de governació 1820-24 Progressista i liberal, elegit primer president de la República el 1826, establí una constitució unitària i s’enfrontà al Brasil a causa del domini sobre l’Uruguai Una revolta federal l’obligà a signar la pau i a dimitir 1827

Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda

Ocupà les secretaries de guerra, governació i finances 1811-14 amb el govern Carrera Tinent coronel, organitzà l’esquadró d’hússars de la mort i participà en la batalla de Rancagua 1814 Més tard organitzà una eficaç guerrilla antireialista a Colchagua i collaborà amb el general José de San Martín i en la defensa de Santiago després del desastre de Cancha Rayada 1818 Es distingí en la batalla de Maipú, però Bernardo O'Higgins, gelós del seu prestigi, el féu detenir i possiblement assassinar És un dels màxims herois de l’epopeia xilena

Iniciat de jove en l’independentisme, s’adherí a Estat Català i l’any 1936 ocupà una de les secretaries de les Joventuts del partit Lluità en la Guerra Civil Espanyola i participà també en els fets de maig de 1937 Empresonat al Poblenou de l’abril al desembre del 1939, un cop alliberat collaborà en els serveis d’espionatge del consolat nord-americà amb informes sobre membres de l’Alemanya nazi residents a Barcelona Detingut al març del 1944, fou empresonat fins al desembre del 1945 Posteriorment abandonà l’activisme polític tot i que continuà militant a Estat Català, partit del qual fou…

Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824, de clara…

Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí definitivament…

Fou fundada el 1906 i controlada pels socialistes fins a l’arribada de Mussolini, el qual estatitzà i polititzà la Confederació En acabar la guerra, socialistes, comunistes i democratacristians es repartiren equitativament les tres secretaries, però el 1948 els democratacristians es negaren a seguir la vaga del juliol i fundaren a part la Confederazione Italiana Sindacati Lavoratori CISL El 1949, una part de socialdemòcrates i republicans, separats també de la CGIL, fundaren la Unione Italiana del Lavoro UIL La CGIL participà activament en les lluites del 1969, que replantejaren l’acció…