Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
secretina
Bioquímica
Hormona de natura polipeptídica, lliurada a la sang per la mucosa duodenal i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i bicarbonats.
gastrina
Bioquímica
Hormona polipeptídica tissular de 107 aminoàcids, d’un pes molecular de 12 514, que es troba en les cèl·lules G de les glàndules de l’antre pilòric de l’estómac.
És l’estimulador més potent de la secreció d’àcid gàstric Anòmalament és produïda en excés pels tumors anomenats gastrinomes , que originen la síndrome de Zollinger-Ellison
polipèptid
Bioquímica
Polímer format per cadenes llargues d’aminoàcids (cadenes polipeptídiques) unides mitjançant enllaços peptídics.
Per hidròlisi parcial, química o enzimàtica, donen pèptids Donen la reacció del biuret En són exemples la gramicidina i la secretina
colepoesi
Biologia
Secreció de bilis per les cèl·lules hepàtiques.
La colepoesi és augmentada per l’estimulació vagal i també, durant les fases de la digestió, per la circulació enterohepàtica de les sals biliars i de la secretina duodenojejunal La colepoesi normal diària oscilla entre 300 i 1 200 cc
pàncrees
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…