Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sedimentar
Dipositar un líquid (les matèries en suspensió), formant un sediment.
sedimentar-se
Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment.
euxínic | euxínica
Geologia
Dit de l’ambient subaquàtic caracteritzat per circulació restringida o estancada i condicions anaeròbiques.
En els ambients euxínics solen sedimentar-se argiles riques en matèria orgànica no oxidada, que poden constituir roques mare d’hidrocarburs en el registre geològic
enllacada
Dipòsit de llot que deixen una avinguda, una riuada, en sedimentar-se.
velocitat de sedimentació globular
Procediment de diagnosi basat en el mesurament de la velocitat de les hematies a sedimentar-se en un tub graduat que conté sang citratada.
Per efectuar-lo, hom diposita la mostra de sang en un tub que consta d’una banda millimetrada, que manté en repòs, en posició vertical, per tal que els glòbuls vermells, pel seu propi pes, descendeixin cap a la part inferior i formin un sediment la magnitud del qual pot ésser determinada observant fins a on arriba en l’escala graduada Hom considera normal una velocitat de sedimentació globular de 15 mm la primera hora per als homes, i de fins a 20 mm per a les dones, tot i que en aquest cas hom també considera normal una xifra superior durant l’embaràs i la menstruació Cursen amb augment de…
sedimentació
Bioquímica
Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, inventada per T.Svedberg, la qual fa sedimentar-les augmentant la força de la gravetat unes 250 000 vegades.
La velocitat de sedimentació és expressada per un coeficient s , que és funció del pes de la partícula
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
Tortosa
Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…