Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
sedimentari | sedimentària
Mineralogia i petrografia
Dit del terreny o de la roca que s’han format per dipòsit al fons de les aigües (marines o continentals), de manera que ha estat possible la distribució per llits o sediments.
olistostroma
Geologia
Dipòsit sedimentari constituït per una massa caòtica de materials tals com blocs de pedra, olistòlits, graves o sorres immergits en una matriu fangosa, que s’ha acumulat com una massa semifluida per efecte d’un esllavissament gravitatori submarí.
L’estructura interna és totalment desorganitzada, o pot presentar-se amb estructures convolucionades i fracturades per petites falles El conjunt sedimentari, de forma lenticular, resta intercalat dins les seqüències ben estratificades El terme fou introduït el 1955
litosoma
Geologia
Cos sedimentari tridimensional de composició essencialment uniforme.
biòcron
Paleontologia
Període de temps transcorregut entre l’aparició d’un gènere o d’una espècie animal o vegetal i la seva desaparició.
En estratigrafia són d’interès els fòssils de biòcron curt, car solen ésser específics i típics d’un determinat estatge sedimentari És la durada d’una biozona
anapaïta
Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del S de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació