Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Segur
Aspecte de l'església de Santa Maria de Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
Segur de Calafell
El port de Segur de Calafell
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i nucli turístic del municipi de Calafell (Baix Penedès), a la costa, al límit amb el terme de Cunit.
Era una antiga quadra l’església de la qual, romànica s XII, era dedicada a sant Miquel La seva jurisdicció comprenia la caseria de Montpaó Disposava de 388 apartaments 1985 i de 6 hotels 168 places, el 1987
comtessa de Ségur
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Sophie Rostopchine, escriptora francesa d’origen rus.
Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
la Pobla de Segur
Vista general de la Pobla de Segur
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamisell.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…
capa de sòcol segur
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard que permet enviar i rebre informació per mitjà d’internet de manera segura.
Afegeix una capa addicional entre la capa TCP i la capa d’aplicació HTTP, FTP, etc, la qual cosa permet de xifrar la informació que viatja per la xarxa, alhora que impedeix l’accés no autoritzat a les dades transportades i en possibilita l’autenticació Fou desenvolupat per Netscape i n'existeix una implementació lliure anomenada OpenSSL