Resultats de la cerca

Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són cinquanta-unè, cinquanta-dosè, cinquanta-tresè, cinquanta-quatrè, cinquanta-cinquè, cinquanta-sisè, cinquanta-setè, cinquanta-vuitè, cinquanta-novè femení cinquanta-unena, cinquanta-dosena , etc

Amb precedents bíblics i en les religions paganes, exacció sobre els primers fruits de la terra o del bestiar que els fidels ofrenaven a Déu en persona dels ministres de l’Església A diferència del delme, no tenia quantia fixa i només se satisfeia una vegada l’any Originàriament fou una prestació voluntària que el costum féu obligatòria i oscillava entre un quarantè i un seixantè dels primers fruits, segons els llocs Segons la Novísima Recopilación de l’Estat espanyol, corresponia a una quarta part del delme les primícies foren suprimides per llei el 1837

Vida i obra Estudiós de la numismàtica catalana del Rosselló, arribà a Perpinyà l’any 1844 com a capità al seixantè regiment de línia El 1853 publicà una magistral Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon , reeditada l’any següent per la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales SASL Un any més tard, el 1855, la Revue Numismatique li completà el treball amb “Notice sur les monnaies frappées dans la principauté de Catalogne, le Roussillon et la Cerdagne pendant la Révolution de 1640 et l’occupation française jusqu’en 1653” 1885 Deixà…

Ocupa una part de l’antic convent de caputxins, construït entre els anys 1687 i 1700 El 1945, gràcies a la donació de Vicenç Ros i Batllevell 1883 — 1970, es convertí en museu municipal, i acollí una de les més importants colleccions de ceràmica de Catalunya, amb obres mestres de la rajoleria catalana dels s XVII i XVIII, amb un fons de prop de 15 000 rajoles També conté un destacat fons etnològic i colleccions arqueològiques d’interès local Aplega l’arxiu documental i la biblioteca, amb abundant documentació antiga El conjunt s’amplià el 1972 amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…