Resultats de la cerca
Es mostren 1263 resultats
seixanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre seixanta, 60.
Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc
seixanta-nou
Biologia
Nom amb què és conegut l’acte sexual consistent en l’estimulació recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants per la boca de l’altre, eventualment fins a l’orgasme.
El seixanta-nou entre amants heterosexuals pot ésser considerat com una fellació i una cunnilicció estimulació bucal dels genitals femenins simultànies
accionisme
Art
Moviment artístic nascut a Viena els anys seixanta.
El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis…
Els Quatre Z
Els Quatre Z
© AVUI
Música
Grup de músics valencians creat a l’inici de la dècada dels seixanta.
Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc Enregistraren el primer disc el 1964 Posteriorment, a la fi de la dècada dels seixanta, el grup es dissolgué L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet
Fluxus
Art
Moviment artístic dels primers anys seixanta consistent en la realització d’actes creatius centrats en el concepte de participació.
Nascut a Nova York, passà també a Europa i es desenvolupà els anys seixanta i setanta com un moviment experimental radical Incorporà a les seves accions la filosofia i les formes del happening , amb treballs molt poc convencionals en què intervenen diferents disciplines i es vol trencar la barrera entre art i públic, tot manifestant el caràcter estètic de la vida quotidiana Georges Maciunas en fou l’impulsor i aglutinà un collectiu d’artistes, escriptors, compositors, directors de cinema i actors que no responien a un estil determinat sinó a una actitud alternativa davant de la…
joc de l’oca

joc de l’oca imprès a Reus per J. B. Vidal (Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Jocs
Joc que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.
Cada nou cases n'hi ha una que representa una oca, i entre les altres n'hi ha que representen pous, rius i altres obstacles i punts d’atzar Cada jugador mou la fitxa segons el nombre que treu amb els daus i avança o retrocedeix segons les cases on s’atura la fitxa Quan la fitxa s’atura damunt una oca, el jugador l’avança fins a la següent i torna a jugar Guanya el jugador que arriba primer a la casella seixanta-tres
seixantenni
Període de seixanta anys.
Cinema Novo
Cinema Novo Fotograma d' Os fuzis de Rui Guerra
© Fototeca.cat
Cinematografia
Corrent cinematogràfic originat els anys seixanta al Brasil.
Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials Els autors més importants del moviment han estat G Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres
free-jazz
Música
Varietat de jazz sorgida els anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d’estructura estròfica i de continuïtat rítmica.
Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of Chicago i…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina