Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
seriós | seriosa
taral·lirot
Persona poc seriosa, no gens formal, baliga-balaga.
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
Artur Guasch i Spick
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Editor i escriptor.
Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa
Leonardo Leo
Música
Compositor italià.
Influït per AScarlatti, impulsà l’òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza 1718, Le finte zingare 1724, L’amico traditore 1737, etc Alhora conreà l’òpera seriosa i escriví set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí
Angelo Di Constanzo
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
És autor de la Istoria del Regno di Napoli 1581 primera història seriosa del període 1250-1486, escrita, a partir del 1527, a instigació de Sannazzaro, des d’una posició contrària a la dinastia catalana, i d’unes Rime , en italià editades el 1709, de caràcter epigramàtic i conceptuós Freqüentà l’Academia Pontaniana
lapsi
Cristianisme
Nom donat, als s. III i IV, als cristians que negaven llur fe per por de les persecucions.
Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica
Les Illes d’Or
Col·lecció iniciada el 1934 per Francesc de B. Moll, nucli —juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover— de l’Editorial Moll .
En fou interrompuda la publicació el 1938, durant la guerra, i pogué reprendre —amb certes limitacions— el 1941 N'han aparegut més de cent volums, sempre d’autors baleàrics —des de Ramon Llull fins als escriptors més recents— o, almenys, sobre temes relacionats amb les Balears, en un pla de divulgació És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa
Nicola Porpora
Música
Compositor italià.
Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana