Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
serrera
Construcció i obres públiques
Biga que correspon a la part més alta d’una teulada.
pic de la Serrera
Cim
Cim (2 914 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, termenal de les parròquies d’Ordino i de Canillo.
vall de Sorteny
Coma
Coma d’Andorra, a la parròquia d’Ordino, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino.
Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny
pendeló
Construcció i obres públiques
Biga vertical que baixa de la serrera a la jàssera d’una encavallada.
Ordino
Ordino
© Fototeca.cat
Parròquia
La tercera, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, la més extensa després de Canillo.
Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània port d’Arinsal pic de Cataperdís, 2 666 m alt port de Rat pic de Tristaina, 2 879 m alt port d’Auzat pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt ports de Siguer i de Banyells pic de la Serrera, 2 914 m alt al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny L’economia és bàsicament agrícola i ramadera les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s XIX El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la coma del Forat, a la serra d’Arcalís El…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres…
Ransol
Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…