Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
osta
Transports
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-la en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom les colloca a un terç de l’antena per tal de subjectar-la i perquè serveixin també com a carregadors
lipasa
Bioquímica
Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.
La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix
fletxadura
Transports
Cadascun dels llistons de fusta o tros de corda que hom fa ferms en els obencs de manera que serveixin d’escalons.
nas

Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
serrell
Indústria tèxtil
Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc, que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.
segment
Tecnologia
Cadascun dels anells d’acer, de secció generalment rectangular o trapezial, que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
En un èmbol, que normalment té quatre segments o tres, en els motors de poca cilindrada i ràpids, hom distingeix els segments de compressió, els rascadors i els recollidors d’oli Els segments de compressió solen ésser de secció rectangular o trapezial i són dipositats, en nombre d’un o dos, a la part més pròxima a la cambra de combustió Els segments rascadors solen tenir la secció semblant a la d’una ungla, són disposats sota els de compressió i tenen per finalitat rascar l’oli de la camisa Els segments recollidors d’oli solen ésser de perfil en C i són disposats en ranures que tenen uns…
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…