Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
setcentista
Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVIII.
setcentista
Relatiu o pertanyent al segle XVIII.
el Masot
Aspecte exterior del Masot (Moià)
© C.I.C. - Moià
Mas situat a l’E de la vila de Moià (Moianès).
És un edifici setcentista, amb torrella central i capella dedicada a la Mare de Déu de Loreto
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
el Rossinyol
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
El Rossinyol és un edifici setcentista amb una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat prop de la porta d’entrada a la lliça del mas
Puigsec
Masia
Masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.
És un gran casal setcentista, restaurat modernament a la seva capella de Sant Ponç existent ja el 1686 se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa
Tomàs Mut
Literatura catalana
Glosador.
No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó 1846 del glosador setcentista Rafael Sastre del Puigderròs
,
El Criterio
Obra filosòfica de Jaume Balmes, escrita en castellà a l’estiu del 1842 al Prat de Dalt, masia de Caldes de Montbui, i publicada l’any següent a Barcelona.
És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda
Evarist Munyós i Estarlic
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund
Josep Ferriols
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista