Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Le Travailleur Catalan
Setmanari
Setmanari fundat a Perpinyà per Andreu Tourné, el 1936, arran de la formació del Front Populaire de Léon Blum.
Òrgan del Partit Comunista al Rosselló, el 1977 el seu tiratge era de 5 000 exemplars setmanals
Vladimir de Semir
Biologia
Periodista.
Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de La Vanguardia des del 1982 És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral Quark ciencia, medicina y cultura , i fou el primer director del diari Eco , publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996 El 1994 rebé el premi de periodisme científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC
Societat Maonesa
Entitat cultural fundada a Maó el 30 d’abril de 1778 amb la finalitat de formar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis.
Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar…
programes educatius de garantia social
Educació
Conjunt de l’oferta formativa complementària de Catalunya adreçada als joves de 16 anys o més que no han superat els objectius corresponents a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
Pretenen atendre l’alumnat que no ha assolit la titulació de graduat en Educació Secundària i oferir-los una formació general i professional que permeti la seva inserció en la vida activa, a través de la incorporació al món del treball També poden continuar amb la formació professional específica, els cicles formatius de grau mitjà, mitjançant la superació d’una prova Els programes s’organitzen en diferents modalitats d’iniciació professional, formació i ocupació, tallers professionals i programes adreçats a collectius específics S'imparteixen amb la collaboració de diferents administracions…
Ryanair

Avió de Ryanair enlairant-se
© Adrian Pingstone
Economia
Companyia aèria irlandesa.
Fundada el 1985 per la família Ryan, des del 1994 és dirigida per Michael O'Leary, el qual introduí a Europa les tarifes barates en vols punt a punt entre aeroports menys utilitzats i provocà la baixada de preus de les línies aèries tradicionals El 2004, la Comissió Europea ordenà a Ryanair de retornar alguns dels ajuts que rebé per a potenciar determinats aeroports Segons l’exercici fiscal del 2008 —tancat al març d’aquell any—, la companyia transportà 50,9 milions de passatgers i obtingué uns ingressos nets de més de 270 milions d’euros A Catalunya té bases operatives als aeroports de…
Joaquín Soler Serrano

Joaquín Soler Serrano
Biblioteca de Comunicació UAB
Periodisme
Periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió.
S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio…
llanerol
Història del dret
Dret consistent a pagar dos diners setmanals, que imposaven a Mallorca els paraires als teixidors per a l’exercici de l’ofici.
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència…
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E. Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1947 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de…
,