Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
setrill
Setrill
Recipient de vidre, de terrissa, de metall, de plàstic, etc., generalment amb una nansa a un costat i un broc llarg a l’altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, especialment l’oli i el vinagre d’amanir, per a ús de la cuina, etc.
setrill d’amanir
Indústria tèxtil
Pot de metall amb tres brocs que era emprat antigament pels paraires i pels filadors per a mullar amb oli, amb aigua sabonosa, etc, les fibres que havien d’ésser cardades.
setrillada
Contingut d’un setrill.
olier | oliera
Olier
Setrill de l’oli.
vinagrera
Vinagrera
Rafael Marquina i Audouard
Disseny i arts gràfiques
Art
Periodisme
Dissenyador industrial.
Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just Desvern 1956…
lubrificació
Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…