Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
Sevilla

La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…
sevillà | sevillana
Carmen Sevilla
Música
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant andalusa María del Carmen García Galistero.
Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio 1952, de L Lucía La fierecilla domada 1956, d’A Román La venganza 1957, de JA Bardem King of Kings 1960, de N Ray La loba y la paloma 1973 i Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón , 1991-97 Cine…
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…
,
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre, que li féu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine creaturarum, Chronica maiora, Historia Gothorum Vandalorum Sueborum, Laus Spaniae, Proõmia, De ortu et obitu patrum, De numeris, De nominibus legis et euangeliorum, Quaestiones in Vetus Testamentum, Sententiae, De fide catholica, De ecclesiasticis officiis, Regula monachorum , etc a la llum del seu interès per la formació dels clergues amb vista a la pastoral per això fomentà les…
taifa de Sevilla
Història
Regne musulmà independent creat a Sevilla per la família dels Banū ‘Abbād abbadita) com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1023).
Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090
Diego Sevilla Andrés
Política
Dret
Advocat i polític.
Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia política de la…
Exposició Universal de Sevilla

Panoràmica de les instal·lacions de l’Exposició Universal de Sevilla
© Fototeca.cat
Exposició celebrada a Sevilla entre el 20 d’abril i el 12 d’octubre de 1992, amb categoria d’universal segons les normes del Bureau International des Expositions (BIE).
El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina