Resultats de la cerca

Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc

Fill de l'astrònom Harlow Shapley , el 1943 fou mobilitzat a Chengdu Xina, on dugué a terme tasques de descodificació durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard i el 1953 es doctorà a la de Princeton Del 1954 al 1981 treballà a l'empresa privada RAND Corporation Des d'aquest darrer any fins a la jubilació fou professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles La seva contribució s'ha centrat en el desenvolupament de models matemàtics en diferents àmbits de la teoria dels jocs Entre diversos algoritmes i solucions que duen el…

Iniciador del moviment free cinema amb Mamma Don't Allow 1956, realitzà un cinema inspirat en la realitat social Look Back in Anger 1959, A Taste of Honey 1962, Tom Jones 1963, The Charge of the Light Brigade 1967, etc Posteriorment s’installà als EUA, on filmà The Hotel New Hampshire 1984 i Blue Sky 1991

L’existència de l’halo galàctic, denominat també corona galàctica , fou posada de manifest per Shapley tot estudiant la distribució dels cúmuls globulars d’estels a l’espai La forma d’aquest halo és esfèrica, o esferoidal, i el seu diàmetre màxim és, si més no, de 100000 anys llum Hom observa també que la densitat d’estels i cúmuls augmenta des de les regions més externes cap a les regions més properes al disc galàctic Actualment hom ha detectat l’existència d’estructures similars a altres galàxies i hom pensa que la massa total de tots els cúmuls i estels d’un halo representa…

Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'ensenyament…

És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’Amèrica 1977…