Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Shimonoseki
Ciutat
Ciutat del ken de Yamaguchi, a l’illa de Honshū, Japó.
És situada a l’extrem SW de l’illa, a l’estret homònim, que la separa de Kyūshū Port comercial molt desenvolupat gràcies a la important conca d’Ube és el principal port pesquer de la costa occidental Està comunicada per un túnel amb la zona industrial del N de Kyūshū Té indústria química, ciment i construcció naval Centre d’ensenyament superior
tractat de Shimonoseki
Història
Pacte signat entre el Japó i la Xina, el 8 de maig de 1895, a la ciutat de Shimonoseki, pel qual es posà fi a la primera guerra sinojaponesa.
El Japó imposà la independència de Corea sota la seva influència, i obtingué les illes de Formosa i Pescadors, beneficioses concessions comercials i una indemnització considerable Les pressions russes el feren renunciar a la península de Liaodong, que la Xina ja li havia cedit, i així s’inicià una rivalitat que ocasionà la guerra russojaponesa 1904
Seto-naikai
Mar
Mar interior del Japó, entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū.
Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes
Tokuyama
Ciutat
Ciutat del ken de Yamaguchi, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la badia de Tokuyama, al Seto-naikai.
Antiga ciutat feudal, l’establiment, l’any 1904, d’una estació de subministrament de carbó per als vaixells fou seguit d’una ràpida expansió industrial Disposa de refineries de petroli, fàbriques de productes químics i metallúrgia Participa també del tràfic comercial entre Hiroshima i Shimonoseki
Moji
Ciutat
Ciutat de l’illa de Kyūshū, Japó, al ken de Fukuoka, que forma part de l’aglomeració de Kitakyūshū.
És situada a l’extrem nord de l’illa, a l’estret de Shimonoseki a l’entrada de la mar Interior És un dels primers ports japonesos, dóna sortida a la producció de les grans acereries de Kitakyūshū i és un gran centre de pesca i un dels principals ports carboners
mar del Japó
Mar
Mar del Pacífic, compresa entre l’arxipèlag japonès i les costes orientals del continent asiàtic.
No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk
Honshū
Illa
Illa del Japó, la més gran i poblada.
De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la…
Yahata
Ciutat
Ciutat del N de l’illa de Kyūshū, Japó, situada a l’estret de Shimonoseki.
Des del 1963 forma part de la conurbació de KitakyūshūÉs un dels centres industrials siderúrgia més importants de l’illa
Taiwan

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta, escarpada i d’accés…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…