Resultats de la cerca

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…

De família jueva, el 1938 emigrà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 A Nova York continuà, a la Greenwich House of Music i a la Mannes School on es graduà el 1942, els estudis iniciats a l’Acadèmia de Música de Viena El 1941 començà a exercir de director substitut en diverses companyies d’òpera nord-americanes, i al cap de tres anys fou nomenat pianista repetidor a la New York City Opera Debutà en aquesta companyia el mateix 1943, i en fou el director principal, donant-li una gran projecció, del 1956 al 1979 Posteriorment continuà dirigint —especialment òperes al Metropolitan Opera…

Fou deixeble i amic de J Simon Mayr després estudià a Bolonya Admirador de Rossini, es dedicà a l’òpera El seu primer èxit fou Enrico di Borgogna 1818, però assolí la fama amb Anna Bolena 1830 Sollicitadíssim per haver-se retirat Rossini i per la mort de Bellini 1835, la seva obra traeix un treball precipitat, però l’escriptura vocal és d’una gran bellesa melòdica Conreà un estil pròxim a l’òpera bufa rossiniana, com a L’elisir d’amore 1832 i a Don Pasquale 1843, i un altre de típicament romàntic, amb temes històrics i novellescs, on emprà tots els recursos del bel canto , com a Lucrezia…