Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
silueta
Art
Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar, inventat al segle XVIII a França.
L’expressió original à la silhouette feia referència a uns vestits sense plecs ni butxaques i a unes caricatures amb pocs traços amb què hom ridiculitzava el funcionari de finances francès Étienne de Silhouette 1709-67 i la seva parsimònia administrativa
silueta
Línia del contorn d’un cos esvelt i proporcionat, especialment femení.
silueta
Forma que presenta a la vista la massa d’un objecte llunyà destacant-se més o menys del fons sobre el qual es projecta.
silueta
Art
Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d’una persona o cosa.
silueta cardíaca
Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.
En la projecció posteroanterior és formada per l’arc de la vena cava superior i de l’aurícula dreta en el costat dret i per l’aorta, l’artèria pulmonar, l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre en el costat esquerre
dibuixar-se
Aparèixer, alguna cosa, vagament o en silueta al lluny, a la penombra, etc.
coloració disruptiva
Ecologia
Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs.
Quan l’animal és en moviment ràpid, la seva silueta es fa imprecisa i enganyosa per als seus depredadors És el cas de les franges del tigre i de les de la zebra
semàfor
Transports
Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.
En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…
el Cavall Bernat
El Cavall Bernat
© Xevi Varela
Monòlit septentrional del massís de Montserrat (1.099 m), entre els termes de Marganell i de Monistrol de Montserrat (Bages), a la zona anomenada les Tebaides.
La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí El cim fou abastat per primera vegada el 1935 per J Boix, C Balaguer i J Costa Hi ha una petita imatge des del 21 d’octubre de 1956 de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners