Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sincàrpic | sincàrpica
gineceu
Botànica
Conjunt dels òrgans femenins de la flor.
Si els carpels són independents, és apocàrpic , i si són soldats, sincàrpic Constitueix el verticil floral més intern
pom
Pom (pera)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle.
És de mesocarpi carnós i d’endocarpi coriaci o cartilaginós, i prové d’un ovari ínfer, sincàrpic i pentacarpellar En són exemples la pera, la poma i el codony
pixidi
Botànica
Fruit capsular, pluricarpel·lar i sincàrpic, de dehiscència transversal.
La part superior separable és l' opercle i la part inferior seminífera és l' urna
fruit
Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb…
carcèrul
Botànica
Fruit sincàrpic, globulós, unilocular, indehiscent i polisperm, característic del tell.
càpsula
Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc
coc
Botànica
Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat.
Poden ésser dehiscents, com en les euforbiàcies, o indihescents, com en les cneoràcies
pistil
Botànica
Nom donat al carpel o conjunt de carpels soldats d’un gineceu sincàrpic, o a cadascun dels carpels d’un gineceu apocàrpic.
Típicament, té forma de matràs o de mà de morter, i consta d’ovari, d’estil i d’estigma