Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sincopat
Música
Nom que hom dóna a la peça o fragment musical caracteritzat per l’ús de la síncope.
ragtime
Música
Estil de música popular dels EUA, impulsat pel pianista Ben Harvey i, sobretot, pel compositor de color Scott Joplin (1868-1917).
El ragtime , d’harmonia tradicional i ritme viu i sincopat, tingué una gran difusió els anys 1895-1925 i influí profundament en la formació del jazz
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
hip-hop
Música
Tendència musical sorgida als EUA al principi de la dècada del 1980.
El hip-hop és una manera d’entendre la cultura musical que se sustenta en quatre pilars el grafit art de dibuixar en espais públics amb esprais, el breakdance estil de ball sincopat i summament àgil, el discjòquei i l’MC recitador que canta o ‘rapeja’ sobre les bases que disposa el discjòquei Sorgí parallelament a la irrupció de la tècnica recitativa anomenada rap L’expansió d’aquest estil musical al llarg dels anys vuitanta i noranta el consolidà com el més innovador i popular entre les noves generacions El hip-hop com a manera d’entendre la vida es convertí en un model de…
Antoni Turull i Creixell
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…
,
mambo
Música
Ball de ritme sincopat basat en danses de les Antilles.
Fou introduït a Europa els anys cinquanta i assolí una gran popularitat
Bo Diddley
Música
Pseudònim del cantant, guitarrista i compositor de blues i rock Ellas Otha Bates.
Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…
,
bolero
Dansa i ball
Cançó i dansa tradicionals antillanes d’origen hispànic, de ritme binari i sincopat.
Bob Marley
Música
Compositor, cantant i instrumentista jamaicà de nom real Robert Nesta Marley.
Fou el músic més representatiu del reggae , una música folklòrica de l’illa de Jamaica que revolucionà completament el món del pop i el rock De pare anglès i mare jamaicana, Marley anà a viure als suburbis de Kingston, capital de Jamaica, a catorze anys, per seguir els ensenyaments musicals del cantant i rastafari Joe Higgs Influït també per Curtis Mayfield i Elvis Presley, el 1962 enregistrà la primera cançó, Judge Not , apadrinat per Jimmy Cliff i Desmond Dekker El 1964 formà The Wailing Wailers, amb Bunny Livingstone i Peter Tosh, grup al qual més tard s’afegiren altres membres Amb…
,
Pep Munné
Teatre
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Munné i Suriñà.
Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…
,